1.1.- El Fantasma de la Fraternitat

“Els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i consciència, i els és necessaris mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat”.

Article I de la Declaració Universal dels Drets de l’Home

L’ésser humà és un animal social. Això significa que per a sobreviure en el nostre medi sol·licitem l’ajuda dels altres humans, que la nostra força resideix en el treball en grup, que, com les abelles o les formigues, sempre ens organitzem en equips per adaptar-nos a la realitat diària. D’aquesta manera, cada un de nosaltres té la convicció de formar part d’un o varis grups més amplis, amb qui comparteix l’interès de seguir vivint el més còmodament possible. De la mateixa manera que les formigues, els humans sovint lluiten entre ells pel pa, l’aigua i la terra, amb la consciència de que cada un dels dos grups rivals té interessos contraris que no són conciliables. No obstant, els humans no som formigues. Al llarg de la nostra història, hem pres consciència d’un fet, una cosa que els nostres més il·lustres savis sempre exalcen com el veritable tret de la humanitat: la capacitat de poder reconèixer-nos en l’enemic, la consciència de ser tots nosaltres un mateix grup, una mateixa espècie, amb uns mateixos interessos.
Antigament, els humans, dispersos pel planeta, vivien en grups aïllats i es desconeixien mútuament; avui, són molts els qui tenen la possibilitat de comprovar amb ulls propis la vertadera dimensió de la nostra espècie i la diversitat de cultures que la conformen. Antigament, els humans tenien pocs recursos als seu voltant i el medi hostil en el que vivien els sotjava constantment; avui, en canvi, els avenços de la ciència i la tecnologia s’han estès fins a límits inimaginables i la força salvatge del planeta ha deixat de ser el nostre més ferotge enemic. Antigament, els humans no tenien notícia del que succeïa més enllà de les fronteres de la seva mirada, tot el què en sabien eren breus i distorsionades paraules; avui, tanmateix, en un mateix lloc arriben notícies de tot el món i arriben en forma d’imatges.
Durant els últims 300 anys el món ha sofert transformacions gegantesques que s’han manifestat en tots els àmbits de la vida: econòmic, social, cultural, polític, territorial, familiar, psicològic o filosòfic. La Revolució Industrial o qualsevol de les dues Guerres Mundials ocupen en un llibre d’història tantes pàgines com tota l’Edat Antiga. Descobriments com l’electricitat, la ràdio o l’estructura de l’àtom han transformat dràsticament les relacions entre les persones, han repercutit en els seu hàbits diaris amb una força comparable a la del descobriment del foc. Els pobles s’han organitzat en estats, noves fronteres han estat fixades, nous pobles han nascut i molts d’altres han sucumbit a aquesta transformació. Per sobre dels pobles, una Societat de Nacions ha sigut edificada per a garantir la fraternitat. Per sobre de les lleis, els Drets Humans han penetrat en totes les consciències. Una nova concepció del món ha anat prenent forma en el nostre interior, una nova utopia ha assenyalat el nostre horitzó. Hem aixecat la fraternitat entre els homes com un estendard. De la mà de la ciència, els éssers humans hem abandonat les tenebres i, com a conseqüència, hem perdut la por als fantasmes de la naturalesa, erigint-nos com a supervivents en totes les catàstrofes. La llum de la raó, el bon encert de les decisions sàvies ha aportat a les nostres vides un sentit que fins ara només intuíem. Quan l’ésser humà s’ha allunyat de la superstició i del prejudici, quan inquisitivament s’ha apropat a la realitat amb l’única finalitat de comprendre-la, quan s’ha esforçat amb insistència i mètode per superar els obstacles que la seva ignorància li imposava, ha encertat en arrancar al món una solució per a seguir existint.


Capaços d’habitar a qualsevol punt del planeta, capaços de moure’s en medis per els quals la naturalesa no els havia preparat, capaços de superar barreres naturals i obstacles físics, capaços de comprendre i projectar, capaços d’analitzar i predir, els éssers humans no són, tanmateix, capaços de portar a la pràctica la seva major aspiració, el seu anhelat i proclamat afany de fraternitat. Avui, encara com ahir, igual que les formigues, els homes segueixen matant i morint pel pa i l’aigua, pel domini de les millors terres. Segueixen aprofundint en les diferències que els separen, segueixen vivint en peu de guerra, a l’aguait de l’enemic, cobdiciant la seva riquesa i envejant les seves conquestes, com a l’alba de la història, convivint amb la mort i la massacre, inclinats a l’ira i a la destrucció, preparats sempre per a la batalla. Els éssers humans s’han convertit en els seus pitjors enemics. Tot el coneixement acumulat durant segles d’esforç per sortir de les tenebres, tota la disciplinada tasca de la investigació i de la raó, tots aquells valors que alguna vegada van donar lloc al somni humà de la fraternitat, s’han girat perillosament en contra seu, per convertir en un malson tràgic la realitat. La fraternitat, llustrada durant diversos segles a les millors universitats i als pomposos parlaments, s’ha allunyat cada vegada més de la monstruosa realitat de les guerres entre els homes, on la mort ha arribat a nivells industrials.
Què és avui la fraternitat sinó un fantasma dels nostres somnis perduts, un espectre de les nostres utopies no conquistades, una miraculosa medicina jamai aplicada? Els homes són addictes a la guerra encara que en els seus caps ressona sempre el remordiment. Quan gaudeixen de la pau efímera s’agafen a ella inconscientment i s’abandonen. Molts diuen: “Vull la Pau”; per això ignoren la guerra que sacseja els seus veïns, prefereixen ser cecs. Molts diuen: “Parlem fraternalment”; però no ho diuen aquells que estan al camp de batalla, naturalment. La guerra és una realitat, la fraternitat, invocada com a una deessa, és un vulgar espectre de l’horitzó.
També n’hi ha d’altres, incrèduls herètics de la vella religió, que conviuen amb la contradicció de no creure en fantasmes i, tanmateix, lluiten contra ells. A les palpentes combaten el fals enemic, encegats per una cortina de fum que els impedeix veure-hi. No obstant, no s’ha d’abandonar l’esperança de que, darrera de la boira, hi hagi un adversari al qual mirar fredament als ulls.


Capítol Següent

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Capítol Següent Comentaris (0) - Referències (0) Referències Direcció per a referències Comentaris Nombre Correo Electrónico URL Tu comentario Recordar da [...]

   Referència de Estenent el Desastre hace 2 años y 34 meses

Comentaris

Nombre

Correo Electrónico

URL

Tu comentario

Recordar datos