1.2.- El Fantasma de la Igualtat

“Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i llibertat que aquesta Declaració proclama, sense distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’una altra tipus, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altre tipus”

Article II de la Declaració Universal dels Drets de l’Home

No obstant, en el planeta Terra, a principis del tercer mil·leni de la nostra era, 1500 milions de persones no tenen accés a aigua potable. Potser hi hagi qui es consoli pensant que no són humans i així justifiqui el fet que després de dos segles de Declaració universal dels Drets de l’home això estigui succeint. Però no és així, resulta obvi però s’ha de tornar a dir, són homes i dones. Cap d’ells pot beneficiar-se dels Drets que aquesta Declaració proclama. Tampoc molts altres milers de persones que sí tenen accés a aigua potable es mereixen ser explotats durant 20 hores diàries per un salari miserable. 841 milions de persones en el món pateixen desnutrició greu segons l’Organització Mundial de la Salut. De vegades es diu frívolament que cada segon mor un nen de fam i segurament s’aproxima a la realitat. Tots ells són terriblement desposseïts dels Drets que aquesta Declaració proclama.
Els seus Drets els hi són sistemàticament arrabassats per raó de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’una altra classe, d’origen nacional o social. També es diu molt habitualment que els que manen són els homes blancs, angloparlants, jueus o cristians, rics i de dretes i això s’aproxima molt més a la realitat que la Declaració Universal del Drets de l’Home. La qüestió és que 225 persones posseeixen fortunes valorades en un bilió de Dòlars americans. Aquesta quantitat és la mateixa que ingressen en el seu conjunt tres mil milions de persones. Dir això equival a dir que 225 persones són propietàries del 47% de tota la riquesa del món. La majoria d’elles s’ajusten al model popularment descrit més amunt.
Potser els qui creuen en la Declaració Universal del Drets de l’Home confien en que aquests 225 individus, siguin qui siguin, ajudin a pal·liar la situació. És a ells a qui deuen referir-se els diaris quan parlen del Mercat, aquest ens indecís i inesperat, personatge de faula que diuen que regeix l’ordre del món. El mercat, tal i com el pinten, té solucions per tot: és capaç d’acabar amb tots els problemes, és capaç de trobar totes les respostes, és infinitament ric i bondadós. A cop de talonari corregeix la misèria: als qui tenen gana porta el crèdit i l’interès. Tanmateix, segons càlculs de la OMS n’hi hauria prou amb 20.000 milions de Dòlars per acabar amb la escassetat d’aigua de tots els pobles. Què significa aquesta ridícula suma per ells, què significa per aquesta Comunitat Internacional que fou capaç de reunir 57.000 milions de Dòlars per pal·liar la crisi financera de Corea del Sud? Per què aquest Mercat al qual adoren els fidels amb devoció consumista, sent tan poderós, no és capaç d’arribar a tants milers de necessitats disposats a donar tant per tan poc?
Aquestes són les dades de la mort. Famílies i pobles han passat a formar part de les estadístiques més escabroses. Les seves vides són pesades a les balances borsàries. Com un déu traïdor, allà a on penetra el Mercat augmenten les injustícies entre el homes. Els rics són cada dia més rics, els pobres es converteixen en miserables. En realitat, els seus miracles són focs artificials, les seves promeses de portar els homes al paradís es converteixen en un perillós camí cap a l’infern. En nom de la riquesa s’arrabassen les terres del camperols i els ramats dels ramaders. En nom del Mercat són venudes les dones i els nens com plantacions i bestiar. En nom de la igualtat, homes i dones treballen com a bèsties, mentre altres s’enriqueixen fins el deliri.
Aquests déus que invoquem a la Declaració Universal del Drets de l’Home quan diem “Fraternitat” o “Igualtat”, aquests fantasmes que cridem són vagues i vacil·lants com la boira. A cada lloc els coneixen per un nom diferent. Ningú els ha vist mai. Però malgrat tot, tothom els pressent com a fantasmes. Com Cavalls de Troia els deixem entrar a les nostres ànimes, dipositem en ells fe i devoció, obeïm submisos esperant les seves promeses, fins que, mentre dormim, quan ja hem deixat de ser productius, ens elimina amb el tall gelat del menyspreu i de l’oblit.
Cecs i sords deambulem pels carrers de les nostres ciutats: esquivem amb els ulls la misèria que ens envolta i ens asfixia. Girem el rostre davant dels mendicants, dissimulem i tossim davant l’explotació i la tortura, ens enganyem com si no anés amb nosaltres i no ens ennueguem amb el menjar quan parlem de la desgràcia dels altres. Ens agrada pensar que el món és una gran fraternitat d’homes lliures i iguals, per a tota la resta, ens referim al mèrit de cadascú i a la seva imprevisible sort.
D’aquesta manera, sense adonar-nos-en, anem assumint el paper que han escrit per a nosaltres en aquesta immensa farsa.


Capítol Següent

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Capítol Següent Comentaris (0) - Referències (0) Referències Direcció per a referències Comentaris Nombre Correo Electrónico URL Tu comentario Recordar da [...]

   Referència de Estenent el Desastre hace 2 años y 34 meses

Comentaris

Nombre

Correo Electrónico

URL

Tu comentario

Recordar datos