1.3.- El Fantasma de la Llibertat

“Cap persona està sotmesa a esclavitud o servitud; l’esclavitud i el seu tràfic estan prohibits en totes les seves formes”

Article IV de la Declaració Universal dels Drets de l’Home

Ningú no dubta que els defensors de la Declaració Universal dels Drets de l’Home la contemplen com una mera declaració d’objectius. Però a ells els diem que no val a viure d’esquena a la realitat, que no volem ser cecs i sords, que no ens valen els seus tan nobles objectius. Aviat tindrem 300 anys de Declaració Universal dels Drets de l’Home i encara no hem sigut capaços de solucionar els nostres conflictes fraternalment, d’estendre la igualtat ni tan sols en aquells països més rics i pròspers. Al contrari: els exèrcits no paren d’armar-se per la guerra, cada dia són més els desposseïts de les seves fonts de subsistència, abocats a la misèria. Estem començant a veure, no ens fa por escoltar, volem saber la veritat.
És llavors, quan els defensors de la Declaració Universal dels Drets de l’Home, exalcen el seu més gran estendard. “Llibertat”, criden, “almenys tenim Llibertat”.
La més gran de les mentides que els homes creuen és la Llibertat. La llibertat no s’adquireix, no es gaudeix de llibertat, la llibertat s’exerceix.
Però, què és la Llibertat?
Una definició habitual de “llibertat” pot trobar-se a qualsevol diccionari: la contempla com “l’estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc.” A ningú no li és necessari cursar Dret per comprendre que en aquesta definició no encaixen la major part dels homes, que tots estem subjectes a poders estranys, estats, institucions, concepcions morals, cultures, condicions econòmiques i socials; que totes les autoritats poden ser arbitràries perquè són convencions entre els homes, que a tots i cada un dels humans ens circumscriuen deures, obligacions i disciplines. Els que comparteixen aquesta definició, de la mateixa manera que aquells que comparteixen la Declaració Universal dels Drets de l’Home, confonen els seus desitjos amb la realitat. Llibertat no significa poder sobre tot.
Existeixen les lleis. Les lleis determinen la llibertat dels individus. Això és el que significa la segona part d’aquesta definició habitual de llibertat, que la contempla com “estat dels ciutadans els drets i privilegis dels quals estan protegits per una comunitat civil organitzada (llibertat civil), dels ciutadans que participen de la vida pública exercint un control sobre llur govern (llibertat política), dels ciutadans que són lliures en tot allò que la llei no prohibeix (llibertat individual)”. És a dir, existeix la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació, la llibertat de pensament, etc. però en tots els casos entenem la llibertat com un concepte abstracte, en oposició a un element concret: la prohibició.
Així doncs, la nostra llibertat, és només una concessió fins on comencen les lleis? Fins a quin punt som lliures de canviar-les? No són aquestes llibertats similars als drets proclamats a la Declaració Universal dels Drets de l’Home: fantasmagòrics espectres, indeterminades ficcions dels nostres desitjos? És per això que en nom de la llibertat s’aixequen els murs i s’omplen les presons? Com pot succeir que en nom de la Llibertat d’Opinió s’il·legalitzin els partits, que en nom de la llibertat d’Expressió es tanquin els diaris?
Som lliures, ¿lliures per a què?
Som lliures per viure, lliures per treballar, lliures per consumir i morir. La nostra llibertat envasada es pot comprar i vendre, ridículament s’anuncia en cartells lluminosos, en boca de tots es converteix en una fugaç papallona que ningú atrapa. No significa res.
A aquells que menteixen amb evidència els hi preguntarem més tard quin és el seu interès, ens conformem ara amb arrancar la veritat als fantasmes: no són esclaus els homes i dones, avui al igual que ahir, demà al igual com avui, aferrats als seus treballs per sobreviure, esclaus d’aquests fantasmes als que adoren i pels que són traïcionats, esclaus de la seva il·lusió d’Igualtat, de Llibertat, de Fraternitat? No són esclaus els qui viuen les seves vides sense horitzons, els qui mai prenen decisions, els qui submisament assumeixen la seva inferioritat davant altres homes i obeeixen als seus capricis i respecten els seus privilegis?
Hem mirat i escoltat els fantasmes de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat. No els hem vist. Al seu lloc, hem trobat els fills de la guerra, de la misèria i de l’esclavitud. Escoltem amb atenció la Democràcia, el Mercat i la lliure premsa, però només aconseguim sentir la disconformitat dels pobles, els gemecs dels afamats i una mateixa mentida repetida fins a la sacietat.
Els fantasmes no existeixen. Només els covards creuen en ells i els hi tenen por. Només aquells que no confien en sí mateixos necessiten de talismans que els hi portin sort. Quan els homes adoren les seves pròpies paraules, aquestes perden el sentit.
Hem encarat els nostres tres fantasmes. Al seu lloc, hem trobat els tres principis de la realitat.


Capítol Següent

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Capítol Següent Comentaris (0) - Referències (0) Referències Direcció per a referències Comentaris Nombre Correo Electrónico URL Tu comentario Recordar da [...]

   Referència de Estenent el Desastre hace 2 años y 34 meses

Comentaris

Nombre

Correo Electrónico

URL

Tu comentario

Recordar datos