1.4.- El Principi de Seguretat

“Tots els individus tenen dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de les seves persones”.

Article III de la Declaració Universal dels Drets de l’Home

Tot individu delega la responsabilitat de la seva seguretat al grup del que forma part.
Això significa que renuncia a valer-se per sí mateix, a defensar-se a sí mateix davant de possibles agressions. L’observació d’aquest principi comporta la conseqüent dependència de l’individu enfront el grup i una sèrie d’obligacions com prestar un servei a la comunitat o interpretar una amenaça al grup o a algun membre del grup com una amenaça a la seva pròpia seguretat.
Tanmateix, no ens aturem aquí. L’observació d’aquest principi inconscient té conseqüències molt més greus. Els éssers humans es tornen cecs. De la mateixa manera que deleguen la responsabilitat de la seva seguretat, deleguen al grup la major part de les seves responsabilitats. Deleguen la gestió de les pròpies vides, la presa de les decisions i la seva concepció del món. Deleguen la gestió de les seves riqueses, la gestió de la seva força i capacitat pel treball, deleguen la gestió del seu oci i dels seus hàbits, deleguen la interpretació d’allò que els envolta.
Sense adonar-se’n, els individus renuncien a pensar per sí mateixos. La seva consciència es dilueix en la del grup, els seus pensaments s’inspiren en els pensaments dels altres, accepten les respostes dels altres a les seves preguntes. L’ordre pren forma en els seus cervells com un element inqüestionable, es torna un pilar inamovible. Trien amics i enemics segons les preferències del grup. Confonen fraternitat amb complicitat, coneixement amb superstició.
Els qui accepten aquest principi renuncien al seu propi criteri, renuncien, en el fons, a la seva pròpia seguretat. Allò que preval llavors és la seguretat de l’ordre, ells són engranatges sacrificables de la gran màquina del grup, òrgans prescindibles d’un cos molt més extens. Assumeixen el paper que els hi correspon des d’una resignació inconscient. La seva decisió els submergeix en les tenebres de la ignorància, aplaca l’impuls vital de les seves ments, produeix letargia en els seus sentits fins a convertir-los en cecs. Uns altres ulls els guien, unes altres ments pensen per ells.
Els qui accepten aquest principi accepten l’engany, viuen amb ell. Viuen aterrats a l’aguait constant dels fantasmes. Deleguen la seva seguretat al seu major enemic.


Capítol Següent

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Capítol Següent Comentaris (0) - Referències (0) Referències Direcció per a referències Comentaris Nombre Correo Electrónico URL Tu comentario Recordar da [...]

   Referència de Estenent el Desastre hace 2 años y 34 meses

Comentaris

Nombre

Correo Electrónico

URL

Tu comentario

Recordar datos