1.5.- El Principi de Propietat

“Tota persona, individualment i col·lectivament, té dret a la propietat. Ningú pot ser privat arbitràriament de la seva propietat”.

Article XVII de la Declaració Universal dels Drets de l’Home.

Tot individu accepta els privilegis adquirits pels altres individus i per les seves famílies dins el grup.
És aquest el principi de la desigualtat. La propietat és la causa de les desigualtats entre els éssers humans. Allò que és posseït per uns, no pot ser posseït per tota la resta. La propietat és la causa directa d’aquesta exclusió. Res més senzill que això. Però, en què es fonamenta aquesta propietat?
No hi ha millor definició possible que la realitzada un parell de segles abans per Proudhon: “La Propietat és un robatori”. Es fonamenta en la usurpació violenta i l’engany i es manifesta a través dels segles mitjançant el dret hereditari. Els qui la justifiquen prefereixen entendre-la com una estranya i cruel recompensa al mèrit de guerra. L’únic sentit per recolzar-la és el de formar part del reduït grup de propietaris o el d’aspirar a entrar en ell.
La propietat privada és un robatori al col·lectiu i com a tal mai pot ser beneficiós. És la principal causa de la divisió dels humans ja que els divideix entre propietaris i desposseïts. És el principi de tota divisió de la societat en categories o classes. És la base que cimenta les desigualtats entre els humans i promou la major part dels conflictes. A més destrueix els individus.
Els qui creuen en aquest principi es tornen sords. Aquesta creença els rosega la consciència i tornant-se obsessiva aconsegueix fer callar totes les queixes. L’obsessió per tenir els impedeix sentir. La propietat es converteix en el seu únic interès, allí on dipositen la seva atenció no és sinó perquè intueixen el fred tintinar de les monedes. Això els converteix en preses fàcils per als posseïdors: anhelant ser com ells se sotmeten a ells. Perquè confonen Llibertat amb riquesa, accepten ser esclaus a canvi de caritat i almoina. Quina importància té el nom que donem a aquesta relació, sigui d’amo a esclau o d’empresari a legalment assalariat, la relació del segon respecte el primer és de submissió. Les causes de la seva condemna són la seva falta de propietats.
Els qui no creuen en aquest principi també pateixen la mateixa sort. No hi ha res reservat pels desposseïts en aquest ordre, sinó el treball o la mort. La posició de pocs obliga violentament als altres a sotmetre’s o a revelar-se.
Revelar-se és començar a escoltar.

Capítol Següent

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Capítol Següent Comentaris (0) - Referències (0) Referències Direcció per a referències Comentaris Nombre Correo Electrónico URL Tu comentario Recordar da [...]

   Referència de Estenent el Desastre hace 2 años y 34 meses

Comentaris

Nombre

Correo Electrónico

URL

Tu comentario

Recordar datos