2.1.- Consciència i Llibertat

“El poble: I de quin treball viviu en la nostra societat?
La classe privilegiada: Nosaltres no hem nascut per treballar.
El poble: Com heu adquirit tantes riqueses?
La classe privilegiada: Tenint cura de governar-vos.
El poble: Què dieu? Nosaltres ens fatiguem, i vosaltres gaudiu? Nosaltres produïm, i vosaltres dissipeu! Les riqueses provenen de nosaltres, però vosaltres les absorbiu? I a això li dieu governar? (...)
La classe privilegiada: Poble! Us oblideu que els nostres avantpassats han conquerit aquest país, i que si el vostre origen ha obtingut la seva salvació va ser amb la condició de servir-nos?
El poble: Origen pur dels conquistadors!, manifesteu-nos la vostra genealogia, i llavors veurem si el que en un individu és robatori i rapinya, ve a ser virtut en una nació.”

Les Ruïnes de Palmira, Volney.



Hi va haver un temps en el que els éssers humans admiraven i temien el món que els envoltava. Vivien temorosament els perills de les forces de la naturalesa, com nens parlaven als fenòmens, als objectes inanimats i als éssers vius desproveïts de llenguatge. Invocaven la pluja però eren arrossegats pel riu, es disculpaven davant del bou i davant del xai sacrificat, adoraven el sol i la lluna, es consideraven fills de la mare terra. Les seves concepcions del món eren molt diferents a les nostres. No sabien que res sustentava el món, que no hi havia cap abisme al final de la terra plana, que res ordenava conscientment el destí de la vida. Però, tot i així, ja aleshores els éssers humans necessitaven formar-se una idea de l’ordre de les coses. Observaven el cel i la terra per a adonar-se dels cicles, se n’adonaven que existien certes lleis inamovibles i naturals el coneixement de les quals els permetia predir el futur i adaptar les seves respostes per millorar les seves condicions de vida. Cada nou descobriment, cada nova dada vinguda a ampliar el coneixement de la humanitat obligava a canviar la concepció de l’univers que tenien. Tanmateix, al llarg de la història, molts han sigut els homes que s’han oposat a aquests canvis, defenent a ultrança i sense raonaments vàlids les seves velles i incongruents imatges del món, imposant el seu “com ha de ser” al “com realment és”. No obstant, sempre al final s’ha imposat la realitat i el seu coneixement no només ha alliberat els homes de les seves idees equivocades, sinó que els ha permès ampliar els seus horitzons, imposar-se més efectivament sobre la mort i els perills.
L’ordre del món està subjecte a les necessitats d’una sèrie de “lleis naturals”. Què és aleshores la Llibertat? Un estat impossible d’independència d’aquestes lleis, una bombolla aïllant que ens agradaria que ens protegís de les inclemències del nostre medi? Aquest és el raonament dels nostres enemics, els neutrals. A la seva passivitat i a la seva superstició oposem la tasca activa de molts d’altres per analitzar i comprendre.
Oposada a aquesta definició de Llibertat que parteix del Principi de Neutralitat, antagònica a aquesta concepció que porta als éssers humans a renunciar a les seves percepcions, existeix una altra concepció el sentit de la qual es basa en la responsabilitat de la Llibertat, la definició de la qual ens implica violentament amb la realitat. Diu: “Llibertat és la facultat natural exclusiva de l’ésser humà d’obrar d’una manera o d’una altra o de no obrar, pel que és responsable dels seus propis actes”. Heus aquí la solució als nostre enigma: està a l’abast de la mà, en qualsevol bon diccionari.
No som lliures perquè ens mantinguem aliens a allò que passa al nostre voltant, sinó perquè ens hi impliquem, ho vulguem o no. No som lliures perquè no ens afectin les lleis de la naturalesa, sinó quan les coneixem i aquest coneixement ens permet planificar i aconseguir els nostres fins. No som lliures perquè existeixin unes lleis fixes que ens ho permetin, sinó perquè som conscients que les lleis són concepcions momentànies, directrius bàsiques que només serveixen mentre no siguin contradites per la realitat, que han de ser millorades per aconseguir els nostres objectius. No som lliures per tenir drets sinó per exercir-los.
No tenim Llibertat d’Opinió perquè tinguem el dret a opinar, sinó quan exercim la nostra opinió. No tenim Llibertat d’Expressió perquè la llei així ho dictamini, sinó perquè ens expressem, malgrat les lleis. No tenim Llibertat d’Associació pel fet d’haver nascut en una Democràcia, sinó perquè ens associem malgrat la tirania individualista de la divisió.
Ser lliure no és una gràcia o un regal capriciós del cel, és una responsabilitat inherent al fet d’estar vius: ens responsabilitza de totes les nostres decisions, ens fa amos de les conseqüències dels nostres actes. Llibertat és, per tant, relativa al coneixement de les lleis que mouen el món, relativa a la seva transformació constant. La llibertat consisteix en el domini de nosaltres mateixos i de la naturalesa exterior i es basa únicament i exclusiva en el coneixement.
Alguna cosa hauria de succeir a les nostres ments perquè despertéssim, una rebel·lió sobtada hauria d’esdevenir-se en els nostres cervells per a que, d’una vegada per totes, obríssim els ulls a l’enlluernador poder que emana de nosaltres. És necessari per sobreviure. Hem de comprendre que quan els éssers humans prenen els carrer i protesten no ho fan demanant Llibertat, sinó exercint-la. Hem d’entendre que quan l’esclau lluita contra l’amo arriscant la seva vida no ho fa perquè vulgui ser lliure sinó perquè ho és. És lliure perquè ha pres consciència, perquè ha après, perquè ha analitzat i comprès el seu entorn i s’ha format una imatge de la justícia que no es correspon amb la que el seu ordre proclama. L’esclau és lliure només per qüestionar la seva condició, pel sol fet de criticar el seu patró. Exercir la seva opinió, parlant en veu alta, exercir els seus drets escoltant i mirant, això el fa lliure. El veritable esclau és el neutral, l’ignorant, l’il·lús, el confiat, el cec, el sord, el mut. L’ésser humà lliure exerceix conscientment les seves percepcions, mira, escolta i parla, aprèn dels seus errors i sempre aconsegueix superar l’obstacle. Per a l’home lliure, la llibertat és un horitzó que sempre persegueix però que mai aconsegueix, que sempre s’exerceix però mai és suficient. L’home lliure res espera de les concessions sinó del seu esforç, res roman per sempre en el seu esperit sinó la seva permanent recerca. Per a l’home lliure no hi ha un ordre permanent que hagi de ser respectat, sinó una gran realitat en permanent transformació a la que ell està convidat a participar.


Capítol Següent

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Capítol Següent Comentaris (0) - Referències (0) Referències Direcció per a referències Comentaris Nombre Correo Electrónico URL Tu comentario Recordar da [...]

   Referència de Estenent el Desastre hace 2 años y 34 meses

Comentaris

Nombre

Correo Electrónico

URL

Tu comentario

Recordar datos