2.2.- Progrés i Justícia

“Esteu horroritzats perquè volem abolir la propietat privada. Tanmateix, en la nostra societat, la propietat ja ha sigut abolida per a les nou dècimes parts dels seus membres: precisament, existeix per a vosaltres perquè no existeix per aquestes nou dècimes parts. En conseqüència, ens retraieu voler abolir una forma de propietat que només pot existir amb la condició de que la immensa majoria sigui necessàriament privada de qualsevol propietat. En una paraula, ens acuseu de voler abolir la vostra propietat. I en realitat és això exactament el que volem”

Manifest Comunista, Karl Marx i Friedrich Engels.

Perquè som lliures, veiem i escoltem sense prejudicis. Així és com la humanitat progressa, contrastant les seves concepcions momentànies amb la realitat dels fets, destruint constantment, incessantment, la seva concepció de les lleis naturals davant l’evidència de cada fet contrastat: heus aquí el fonament de tota ciència i de tot progrés. Perquè existeix un progrés, perquè existeix un moviment constant, és innegable la seva manifestació omnipotent a tots els nivells. Existeix un progrés, encara que no té res a veure amb les nostres idees conjunturals sobre el què és el Bé o el què és el Mal. Ja que existeix un progrés, precisament per això, també progressa la nostra concepció de la bondat i la maldat. Aquesta evolució no va del mal al bé, ni viceversa, no es desenvolupa des de la imperfecció irregular fins la perfecció esfèrica i rotunda, és en tot moment bondadosa i malvada, perfecta i única en totes les seves parts. Aquesta evolució es desenvolupa simplement cap endavant, a través del temps, es manifesta cíclicament però cada vegada de diferent manera.
Fa ja temps que l’evidència dels fets va fer allotjar a la consciència de molts éssers humans el saber que no existien els déus, que no hi havia un paradís esperant les nostres bones accions, que no existia un infern on serien castigats els nostres pecats. El Paradís i l’Infern són aquí a la terra. La nostra recompensa habita en els nostres actes, Déu és una imatge de nosaltres. Aquesta nova imatge del món va portar llum a la humanitat, una llum enlluernadora que es va imposar sobre l’antiga tirania de la superstició ignorant, que allà on va arribar, va destruir els fonaments de la rigidesa eclesiàstica per imposar la contínua recerca i el continu canvi. La revolució que va suposar la concepció científica moderna de l’univers, definida per la seva idea materialista i dialèctica del coneixement, es va deixar notar en tots els àmbits de la vida. L’antiga concepció religiosa, idealista i mecànica, es va convertir en una llosa a remolc de les evidències que destapaven aquells que es desfeien de la molesta creença en un ordre preestablert. No obstant, ara, la major part d’aquestes consciències ha caigut a l’ombra dels fantasmes. La ciència i la raó, les ments més brillants, les descobertes més reveladores han quedat en mans de la cobdícia i el privilegi. L’esperança del progrés s’ha vist truncada per la resistència de pesats pilars axiomàtics, d’absurds requisits, de terribles prejudicis que han lligat de mans les seves facultats.
La manera de concebre la justícia es basava en la igualtat, partia de la necessitat de reconèixer el nostre mutu interès com a espècie. El progrés havia de ser l’eina per aconseguir l’horitzó d’un planeta on tots els éssers tinguessin al seu abast els mitjans més bàsics per subsistir dignament. La tecnologia podia posar a l’abast de tots el pa i l’aigua i hauria deixat de ser necessari lluitar per ells i per la terra. Els éssers humans podrien dedicar-se a desenvolupar plenament les seves facultats, a transformar el seu entorn en benefici de tota la resta d’espècies que habiten el planeta. Trobarien d’aquesta manera un estat d’harmonia mai imaginada en les seves aspiracions. Era necessari que la raó vencés la ignorància, que tots col·laboressin en aquest progrés, en aquesta transformació cap endavant. Quantes més ments poguessin sumar-se a la causa de la investigació i del desenvolupament, quantes més ments pensants treballessin unides en l’evolució incessant de la nostra concepció del món, més ràpid, segur i ferm seria el nostre avenç interminable cap a la comprensió.
Què va succeir per a que els nostres horitzons es convertissin en espectres de somnis als que havíem renunciat? Què va fer que el nostre esforç, que la nostra ciència mostrés la incapacitat per estendre la igualtat, per fer arribar a tots i cadascun dels homes els beneficis adquirits per la llum de la raó.
Simplement, planerament, el que va passar és que prevalgueren els privilegis, que van predominar els requisits, que sobrevisqueren els nostres principis de Seguretat, de Propietat, de Neutralitat. El que va succeir és que aquells que van accedir al saber, ho van ocultar als ulls dels altres, ho van utilitzar en benefici seu, ho van posar al servei del millor postor o van ser traïcionats per la seva ingenuïtat i per la seva bona fe, per la seva falta de rigor i el seu desinterès. El que va esdevenir-se és que el nou coneixement va ser manipulat pels privilegis, que la nova concepció va haver d’adaptar-se als requisits de la propietat privada. El que va passar encara s’esdevé, a tot arreu es produeix la lluita, a tot arreu s’enfronten la Fraternitat amb la Seguretat, la Igualtat amb la Propietat, la Llibertat amb la Neutralitat.
A les nostres ments es lliura una batalla. És entre la Igualtat i la Propietat, entre compartir o posseir, entre ser o tenir. En cada un de nosaltres habita la responsabilitat de tots els altres. En tots els éssers humans resideix una petita part de responsabilitat respecte l’ordre, una fragmentada i minúscula però important aportació a la justícia entre nosaltres. Des del néixer fins al morir, som amos dels altres i per ells som tiranitzats. Però si realment la suma de totes les nostres consciències anhela la Fraternitat, vol partir de la Igualtat i manifestar-se en Llibertat, aleshores hem de renunciar a la Seguretat a favor de la responsabilitat, hem de renunciar a la Propietat per a compartir, hem de deixar de ser neutrals i actuar amb fermesa.

Capítol Següent

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Capítol Següent Comentaris (0) - Referències (0) Referències Direcció per a referències Comentaris Nombre Correo Electrónico URL Tu comentario Recordar da [...]

   Referència de Estenent el Desastre hace 2 años y 34 meses

Comentaris

Nombre

Correo Electrónico

URL

Tu comentario

Recordar datos