2.4.- La Decadència de les Democràcies
22-08-2005 16:39:04 | Categoria: Manifestem el Desastre
“Pa i circ”Neró
Igual que al 1789, nosaltres tornem a cridar Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Però ara no ho fem des de la innocència, des de la ingenuïtat infantil del poble que en aquell moment començava a plantejar-se agafar les regnes del seu propi destí. Ara ho fem amb l’experiència de moltíssimes generacions d’homes i dones que durant 300 anys han estat lluitat amb l’objectiu d’aquests horitzons. Nosaltres no cridem aquests conceptes com a déus salvadors, no els agitem com estendards d’una realitat que no veiem, no els enarborem com a banderes d’una guerra per la Seguretat, la Propietat i la Neutralitat. Nosaltres els proposem de nou perquè hem aprofundit en el seu sentit, perquè ens hem enfrontat a ells sense prejudicis, perquè no creiem en els fantasmes sinó que afirmem els nostres sentits. Hem vist amb els nostres ulls la Guerra, alguns de nosaltres l’ha viscut, sabem que no hi ha fraternitat entre els homes. Hem escoltat atentament per conèixer i aprendre, per distingir la veritat de la mentida, l’enganyador de l’enganyat i hem entès que entre els homes no hi ha Igualtat perquè uns posseeixen i els altres no. Res no ens impedeix parlar perquè tenim llavis i cordes vocals, perquè hem après des de nens el poder de les paraules, perquè coneixem el llenguatge i som capaços d’explicar el que pensem.
És de tots el deure de qüestionar l’ordre, de criticar els seus errors, transformar i corregir els nostres actes. Tenim davant la gran tasca de tornar el sentit a les paraules, de recapacitar honestament sobre nosaltres mateixos, d’escollir a cada instant entre dues o més opcions. El nostre món no és just, per tant tenim l’obligació de buscar alternatives, el nostre únic objectiu és trobar-les.
Com hem d’organitzar-nos, com hem d’estructurar-nos per prendre aquelles decisions que ens afecten a tots, per gestionar la capacitat de tots els individus i pobles que conformen la humanitat? Senzillament, des d’una predisposició oberta a la realitat, des d’una sinceritat respecte ella que permeti formar-nos una idea clara de cada problema concret per ser capaços d’oferir la nostra millor resposta. Des d’una concepció que estipuli el continu canvi en les lleis, la moral i l’ordre, des de la convicció de que res és perfecte, que tot és millorable.
És cert que la Democràcia és, en abstracte millor que la tirania d’un sol individu o l’oligarquia d’uns pocs. Simplement perquè tenen en compte l’opinió i el matís de varis individus, perquè permet intervenir, en principi, a més persones en la presa de decisions. Però també és cert que són moltes les formes que pot prendre aquesta Democràcia abstracta. No és el mateix parlar de la Democràcia Esclavista de l’antiga Grècia, de la Democràcia Burgesa de l’Europa moderna o de la Democràcia Soviètica de la Rússia del segle XX. Totes poden ser anomenades Democràcies però hi ha diferències abismals entre elles. Però és cert també que emparant-se en aquest bonic nom els ciutadans han sigut relegats a la simple funció d’aprovar o reprovar a les eleccions els seus governants. És cert també que els complexos sistemes de representació del vot són dubtosament representatius. És cert que en la majoria dels casos les Democràcies estan en mans dels grups financers que venen els seus candidats en ofertes de llançament per, una vegada en el poder, dictar-los de cap a peus els punts i les comes de les polítiques que han d’aplicar. És innegable que no hi ha hagut mai en la història una Democràcia realment democràtica i és dubtós que algun dia puguem aconseguir-la. Però és el nostre objectiu caminar cap a ella, mai vanagloriar-se d’haver-la assolit, sempre millorar-la, enriquir-la i exercitar-la. És la nostra obligació dotar constantment la Democràcia d’un sentit actiu, participant en tots els fronts en els que aquesta s’expressa, reivindicant participar en tots els àmbits de la societat.
Nosaltres, aquells que habitem en el balneari, tenim molta responsabilitat en aquesta qüestió. Acceptem com a Democràcia aquesta rutinària alternança bipartidista en el poder? Acceptem per Democràcia votar cada quatre anys i entregar amb això un xec en blanc a qui escollim amb la frivolitat d’introduir un paper en una urna? Acceptem per Democràcia el deixar fer, deixar passar, ser còmplices amb el nostre silenci, a canvi de certs privilegis consumistes i d’un lot envasat de sensacions virtuals? És això el que orgullosament pretenem exportar en nom de la civilització? No, no és això pel que van lluitar els nostres antecessors, no és aquesta Democràcia de la Multinacional i del discurs vacu, de l’espectacle i la posició passiva, la que defenem.
Les nostres Democràcies arriben al seu final, les trompetes de l’Apocalipsi ressonen per elles. L’Imperi s’organitza per exercir el seu domini, per aixafar les nostres reivindicacions, per eliminar amb la irracionalitat violenta de la seva repressió les nostres crítiques, els nostres dubtes sobre la legitimitat de la seva representació.
Si volem construir la realitat mitjançant la Democràcia hem de reciclar les alternatives, desenterrar totes aquelles experiències que han permès al llarg de la història que els homes dialoguin fraternalment al prendre les seves decisions. Hem d’aprofundir en les nostres consciències per trobar els medis que ens permetin avançar, donar el màxim de cadascú de nosaltres. Hem de fer un esforç per aconseguir la superació de les barreres culturals, per a que cada poble s’autodetermini lliurement i manifesti, segons la seva capacitat i tradició, la seva identitat i allò que vol aportar a la resta de pobles.
En la diferència de concepcions resideix tota la riquesa del diàleg, però en una diferència sincera i no en una defensa enganyosa dels privilegis adquirits. La Democràcia que defensem és la que es construeix indefinidament, la que s’alimenta de totes les propostes sense prejudicis, la que es renova regularment, la Democràcia Viva on la política pobli els carrers, on l’opinió s’erigeixi a les places, on el poder emani de l’activitat conscient de tots els individus.
Capítol Següent
Comentaris (0) - Referències (1)
Referències
-
[...] Capítol Següent
Comentaris (0) - Referències (0)
Referències
Direcció per a referències
Comentaris
Nombre
Correo Electrónico
URL
Tu comentario
Recordar da [...]
Referència de Estenent el Desastre hace 2 años y 34 meses






















