2.6.- La Debilitat de l'Imperi
22-08-2005 16:33:40 | Categoria: Manifestem el Desastre
“El president dels E.E.U.U., Johnson, té sempre a la boca les paraules pau i llibertat. Jo li faig les següents preguntes: les tropes, els gossos-policia, les bombes, els productes tòxics enviats des d’Amèrica per assassinar al poble vietnamita, representen la pau? Sabotejar els acords de Ginebra, immiscir-se en els assumptes interiors del Vietnam, mantenir i subvencionar els traïdors en un desig de prolongar la divisió, això és llibertat? Responeu aquestes preguntes davant del poble vietnamita, el poble americà i els pobles del món. La vostra política d’agressió és contrària a la justícia, a la humanitat i fins i tot a la constitució dels E.E.U.U.”Discurs de Ho Chi Minh davant l’Assemblea Nacional de Vietnam el 1964.
Tots els Imperis de la història, tots els ordres que els ésser humans han edificat per organitzar-se entre ells s’han sustentat sobre un sol pilar: la ignorància. El pacte entre sacerdots i guerrers per dominar la resta dels homes és comú a totes les cultures, es remunta als albors de la civilització, constitueix la base de tota divisió del treball, de tot procés de formació de castes i és en sí mateix el responsable de la divisió dels homes entres posseïdors privilegiats i desposseïts sotmesos, entres posseïdors de la informació i sotmesos a la superstició. No hi ha cap poder capaç d’erigir-se sobre el coneixement, capaç de mantenir-se en el seu domini sense el control de la informació. No obstant, la mateixa essència del poder és la seva debilitat perquè el coneixement té infinits canals d’expressió, incontrolables mecanismes de comunicació.
Tots els Imperis de la història han desitjat perpetuar-se eternament en la il·lusió d’haver aconseguit la perfecció en l’organització de les relacions humanes, tanmateix tots ells han sucumbit, totes les concepcions del món que alguna vegada s’han cregut inamovibles han sigut matisades, corregides i descartades més tard sempre per donar lloc a una visió més àmplia, a un nou sistema més adaptat a la realitat, a la necessitat del grup.
Tots els Imperis de la història han sigut il·lusions, la seva existència efímera ha sigut un intermedi entre batalles, un parèntesi en les nostres ments que ens permet distingir les parts en conflicte: la història de l’Imperi és només la meitat de la història, l’altra meitat és la història de la humanitat. La seva lluita constant contra l’ordre establert constitueix el motor del seu desenvolupament, el mecanisme mitjançant el qual avança i sobreviu.
Tots els Imperis de la història han contribuït en la formació de l’Imperi modern. Tota la tradició patriarcal, guerrera i ramadera dels Imperis de l’antiguitat es fon inconscientment en l’Imperi de l’actualitat i segueix sent la seva base ideològica: l’expansionisme militar, el privilegi econòmic i el control de la informació.
Tots els Imperis de la història són el producte d’una lluita acarnissada contra la humanitat. Les columnes dels seus temples s’aixequen contra la mort, l’esplendor de les seves ciutats està banyada de sang, són el producte de la misèria i l’esclavitud dels pobles sotmesos. Tota la destrucció sembrada pels Imperis és en va pels pobles. Els pobles sobreviuen destruint Imperis.
Tota esplendor és decadència, tot poder és debilitat. L’Imperi és destruït per la seva arrogància, l’ordre és superat pel seu desastre.
Aquest és el sentit del que aquí es defensa: davant la il·lusió de l’ordre, manifestem el desastre de la realitat. A allò abstracte oposem les percepcions, a allò estàtic oposem el moviment, a allò alcalí, allò corrosiu, a allò neutral, allò àcid i bàsic. Quan ordre és Seguretat, Fraternitat és Desastre, quan ordre és Propietat, Igualtat és Desastre, quan ordre és Neutralitat, Llibertat és Desastre.
Des de que l’ésser humà és humà conviu amb l’ordre i el desastre. Aquest és precisament el sentit de la seva humanitat. El desastre d’allò nou destrueix el vell ordre, els poetes ho saben: el bon camí és el que no acaba, no hi ha una altre camí que el caminar. La responsabilitat recau en tots, repartida en funció del que cada qual sap, del que hem vist i sentit i ens toca dir. No hi ha alternativa: som lliures. De nosaltres depenen la Fraternitat i la Igualtat.
L’Imperi: heus aquí el veritable enemic que hem trobat darrera la boira dels seus fantasmes. Avui a la Terra, la humanitat segueix tenint un sol enemic: l’Imperi de la ignorància i la por. La seva representació moderna té un rostre babau, una constitució maldestre i un aspecte inofensiu, però els fets el demostren audaç, poderosament fort i realment perillós. La seva xarxa d’influència és important, el seu exèrcit és destructiu, té el control de bona part dels recursos del planeta i de la quasi totalitat dels mitjans d’informació. Està ben situat estratègicament, té suficients homes a la reraguarda, treballadors i esclaus produeixen per a ell, té molts soldats disposats en el front, espies i confidents seus el mantenen al dia de tot el que passa en el món. Les seves armes són sofisticades, posseeix bombes que ho destrueixen tot, bombes que només destrueixen els éssers vius i bombes que només destrueixen el que no està viu. Té armes intel·ligents, és especialista en la trampa i l’engany, autèntic mestre de l’emboscada i la traïció. El seu menjar tòxic enverina tots els restaurants, el seu discurs estèril enverina totes les televisions, allà a on penetra és per manipular i exprimir.
Tanmateix, la seva arrogància el perd, el seu orgull no es fonamenta en els èxits cultivats, la seva paroleria és cada vegada menys tinguda en compte, es percep en els seus actes l’ombra del declivi, quan no reconeix les seves debilitats, quan s’oblida que la seva força resideix en la desunió dels altres, en la divisió de l’enemic que lluita per destruir-lo. Una vegada més demostra la seva incapacitat per solucionar les seves carències: el seu recurs fàcil a la guerra, les seves contradiccions en públic, els seus escàndols, les seves corrupteles descobertes, la seva predilecció per la mentida i la seva incapacitat per gestionar els recursos el situen ininterrompudament en entredit. Fora de la realitat viu i la mateixa realitat el destrueix.
Vivim temps de canvi. Uns altres ordres vindran per substituir el vell. Llavors tindrem altres problemes que ara desconeixem i alguns d’ara els seguirem arrossegant. Però no vivim encara en aquest futur, i aquest serà en bona mesura tal i com el forgem en el present. El nostra “ara” ens enfronta amb tres problemes bàsics: la guerra, la misèria i l’esclavitud. Per enfrontar-nos a ells disposem de raonament, tenim la memòria, les experiències del passat i som capaços de dialogar i arribar a acords entre nosaltres. Propagar, reciclar, transformar, gestionar les nostres vides és exercir la llibertat.
Capítol següent
Comentaris (0) - Referències (0)
