3.- Manifestem el Desastre
22-08-2005 16:32:34 | Categoria: Manifestem el Desastre
Davant d’aquells que exalcen la Llibertat com un independència inabastable respecte les lleis del món, davant aquells que, volent ser lliures, s’acostumen a ser neutrals i cecs, sords i muts, i que estenen la mentida d’un ordre immutable, nosaltres oposem una Llibertat conscient, basada en la responsabilitat de les nostres eleccions, basada en el continu desenvolupament de les nostres concepcions, basada en el nostre compromís lliure, conscient, per la transformació de l’ordre mitjançant els sentits i la raó. Vivim en un món ple de fantasmes i davant d’ells estem cecs, sords i muts. Cecs perquè ens neguem a veure la violència destructiva de la nostra manera de viure, perquè hem renunciat a conèixer la realitat a canvi de viure tancats en les nostres il·lusions. Cecs perquè hem convertit la Fraternitat que perseguíem en el vulgar espectre d’un somni perdut, perquè ens hem conformat amb el succedani de viure virtualment empresonats en la Seguretat d’un ordre basat en la Guerra. Sords perquè no som capaços de sentir la moribunda lamentació de milions de veus gemegant al nostre voltant, perquè seguim limitant-nos a invocar els déus davant la injustícia, enlloc d’enfrontar-nos a ella amb la nostra capacitat i esforç; perquè agafats a la nostra ridícula propietat continuem postergant el que està a l’abast de la mà: acabar amb la misèria, distribuir d’una manera més equitativa la riquesa. Muts perquè ens hem deixat vèncer per la deformada idea de Llibertat que ens ha venut l’Imperi, perquè l’hem confós amb la Neutralitat impossible, amb el posicionament acrític, amb el discurs que res comunica, amb la paraula que no significa.
Cecs, sords i muts vivim esclaus d’un Imperi antic, reclosos en la seguretat de les nostres opcions envasades, distrets en la paroleria sense sentit dels publicistes, enlluernats pels artefactes de colors dels nostres sacerdots tecnològics, endormiscats pel narcòtic verí farmacèutic, només capaços de repetir com màquines la rutina del treball, la mentida del consum. Aliens a la guerra constant que devasta el món, aliens a la realitat que ens assetja, ens aferrem a l’ordre que no existeix, a la faula fantasmagòrica de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, per, sense adonar-nos-en, mantenir els fonaments d’un Imperi que ens manipula i exprimeix.
Però tot ordre és il·lusió. La transformació constant de la vida estén la seva catàstrofe de moviment i canvi. Els Imperis sempre sucumbeixen, els ordres són superats, les consciències dels éssers humans es transformen, s’amplien els seus horitzons cap a allò desconegut. Vèncer els fantasmes és aprendre a veure, a escoltar, començar a parlar.
Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Aquestes segueixen sent les nostres consignes. Mai han significat el mateix que en boca de l’Imperi.
Davant d’aquells que exalcen la Llibertat com un independència inabastable respecte les lleis del món, davant aquells que, volent ser lliures, s’acostumen a ser neutrals i cecs, sords i muts, i que estenen la mentida d’un ordre immutable, nosaltres oposem una Llibertat conscient, basada en la responsabilitat de les nostres eleccions, basada en el continu desenvolupament de les nostres concepcions, basada en el nostre compromís lliure, conscient, per la transformació de l’ordre mitjançant els sentits i la raó.
Davant d’aquells que exalcen la Igualtat com un paradís llunyà al qual s’hi arriba mitjançant la penúria i el sacrifici, davant aquells que s’omplen la boca parlant de drets però que mai renuncien als seus privilegis, davant aquells que legitimen el robatori i la usura miserable, l’explotació i l’exclusió, nosaltres oposem la Igualtat que es basa en l’aniquilació de la propietat privada dels mitjans de producció de la riquesa, en la propietat pública, en la gestió pública, dels camps, els rius, els ramats, les fàbriques, els hospitals, les escoles, els governs.
Davant d’aquells que aixequen l’estendard de la fraternitat cada vegada que ens porten a una altra matança, davant d’aquells que criden pau mentre bombardegen les ciutats i disparen sobre nens i ancians, davant d’aquells que pretenen enganyar-nos mitjançant la coacció i el xantatge; nosaltres aixequem l’estendard d’una batalla decisiva als carrers de totes les ciutats, d’una lluita violenta i perillosa en totes les consciències, on les armes seran les paraules, on la valentia es demostrarà en la rutina diària, on s’enfrontaran cara a cara, una altra vegada, la fantasia de l’Imperi i la realitat dels éssers humans, l’ordre rígid del pensament únic i el desastre d’una transformació constant.
Denunciem l’Imperi perquè ell és el nostre enemic més feroç, perquè ell és la nostra principal amenaça de mort, perquè ell constitueix en el present el principal risc del nostre futur. Denunciem l’Imperi que explota i sotmet, denunciem l’Imperi que s’empara en la mentida, denunciem els seus fantasmes, els assenyalem amb el dit.
Denunciem el privilegi i la misèria, la propietat i el robatori, denunciem el Mercat, depredador insaciable dels béns dels pobles, denunciem el consum i el treball, la tirania dels holdings i les multinacionals, el seu irracional i destructiu mal govern del planeta.
Denunciem el teatre de les falses democràcies, el tràgic espectacle dels artistes de l’engany, la repugnant manipulació de les consciències a través de tots els mitjans, el xantatge permanent del terror al qual ens té sotmesos l’Imperi, la distància que separa els parlaments dels seus pobles. Denunciem els neutrals perquè ells són els partidaris de l’Imperi, perquè els seus discursos nuls han omplert de confusió tots els debats, perquè la seva complicitat silenciosa legitima aquesta fantasia de l’Imperi davant d’aquells que el qüestionen mitjançant els seus sentits, exercint els poders inherents a la seva naturalesa.
Manifestem que el poder d’alliberar-se emana dels éssers humans, del seu coneixement i coratge, de la seva experiència i disciplina; que el poder d’alliberar-se s’exerceix mitjançant el compromís, mitjançant l’aproximació entre la paraula i el seu acte.
Manifestem que ordre és il·lusió. Assenyalem la decadència de l’Imperi, la crisi de la propietat, la realitat de la lluita que es porta a terme entre les necessitats humanes i la incapacitat de l’ordre.
Manifestem el desastre d’aquest ordre a favor d’un ordre nou on les necessitats de la col·lectivitat prevalguin sobre els privilegis dels individus. Manifestem el nostre compromís conscient amb la realitat, amb la transformació i el moviment, en aquesta lluita antagònica contra allò establert, contra l’esclavitud estàtica de la creença i la por.
Manifestem la lluita que lliurem diàriament, contra la rigidesa de l’ordre, contra les falses veus dels espectres, contra la utopia de l’Imperi dels ésser humans cecs, sords i muts, manifestem la batalla a la que la realitat ens té sotmesos, propagant i reciclant alternatives, transformant cap endavant, estenent el desastre.
Comentaris (0) - Referències (0)
